" Els llums s'han apagat...
han tret el pastís! Aplaudien els pares, els tiets i els amics.
Tots alhora, agrupats en un únic crit:
Que demani un desitg!
Que demani un desitg!
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador.
Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc..."
Una cançó de Manel que m'encanta.
Una bossa que vaig teixir amb cotó Natura, patró de Ganchitos.
Per una persona especial, una amiga que sempre hi és.
Una abraçada guapa ;)
Disfruta-la molt!
Una abraçada i fins aviat,
Cris