Semblarà impossible, però no tenia una bossa mona on posar les pinses
per estendre la roba. Les tenia en un recipient de plàstic.
I ara ja en tinc. Però encara us semblarà més impossible,
perquè no l'he cosit jo.
Jeje! Això de les agulles i els fils es porta a la sang...
La meva tieta de Mallorca també cus una mica quan pot,
i a més amb una màquina que li posa molts problemes, però
tot i així, els dies que vam ser allà em va cosir això...
Aquesta Sigma era de la meva iaia...
Mireu que és senzill eh...però jo ho trobo una monada...
La tela és un tros de mostruari de tapisseria.
Gràcies a totes per ser sempre aquí, fins aviat!
Oh és preciosa! Ara les pinzes tenen categoria! Mts ptns Cristina!
ResponEliminaQuina gràcia, a mi em pasava el mateix no tenia cap bossa per possar les pinzes de la roba i la setmana passada em van deixar aquesta mateixa bossa que la teva perquè em tregues el patró i me l'esstic fent. Casualitats de la vida. Una abraçada
ResponEliminaDoncs jo també hi hauré de posar sol·lució!!!
ResponEliminaLes meves pinces continuen en un cistell de plàstic...
quina tela més bonica! m'encanten les teles romàntiques... una abraçada! ja tinc el llibre d les lletres! GENIAL! je,je,je
ResponEliminaEs una feina que tinc pendent!!!! De moment les pinces estan en una bossa d'emorzar de quan el meu fill gran anava a la guarderia (ja en te 34). Petons
ResponEliminaMolt bona idea. Això ja acostuma a passar. Jo sempre faig per regalar i al final em quedo sense. Per cert la roba la trobo molt romàntica!!
ResponEliminaQuina màquina més maca!! D'aquestes es veuen poques no? La bossa m'agrada moltíssim!!!! Bon regal :)!
ResponEliminaUna abraçada!
Hola, la veritat és que m'ha fet unes ganes de fer-ne una ja mateix, així és que crec que em vaig a posar a la feina. Supòs que no la faré d'una tela tan maca com la teva i la faré de retalls que tinc, però al manco millor que la cistella de plàstic segur que ho és.
ResponEliminaLa màquina de cosir m'ha recordat a una que hi havia a casa de la meva tia quan jo era petita, segur que si li fa donar un repasset a la màquina anirà beníssim.
Una abraçada desde Mallorca.
Maria José
Suele pasar, todo el dia estamos haciendo cositas, y una bolsa que se hace en un momento no se nos ocurre hacerla, tu tia te la hecho monisima,¡Vaya maquina! como la de mi mami, "Guay".
ResponEliminabsos
Uaaau quina màquina de cosir més antiga!! Sembla en bon estat oi?!
ResponEliminaQuina marevella.. això vol dir que ho portes a les venes..jijijijiji!!
Una bossets moníssima i moolt romàntica.
Una abraçada gegant...
PD. Estic treballant en una altra cosa XXL.. no sabràs d'algú que li agradi oi.. jijijijji
Quin regal més maco t'ha fet la teva tieta. La roba és ben bonica i et serà de gran utilitat, ben pensat això de que ho puguis penjar al fil d'estendre roba ; )
ResponEliminaM'encaaaaaaaanta aquesta màquina de cosir!!!! m'encantaaaaaaa!!!! i la porta de fusta amb els seus claus de ferro!! i la teva bosseta per les agulles, també!!! si em permets, et dono una idea que vaig veure en un llibre. Per fer-la encara més bonica posa-li una petita floreta de ganxet. Ja em diràs si agafes o no aquesta idea, a mi em va semblar molt original i coquetona. Felicita a la teva tieta per aquesta bosseta tan pràctica i bonica!
ResponEliminamolt maca la bossa de les agulles , pero la maquina de cosir es impresionant , de museu ,
ResponEliminaroser
Hola Cristina,
ResponEliminaQuina maquina de cosir mes maca, la bosseta es una monada digue-li a la teva tieta que ens agrada molt.
Un peto. Raquel i Neus
Es una xulada !!!! I la màquina ... es divina, i el moble també, i més especial encara havent sigut de la iaia, oi ?
ResponEliminaPetonetsssss !!
Es una monada. Jo tampoc tinc bossa per les pinzes, les tinc en un cistellet que era de la meva mare. Moltes vegades he pensat fer-li una funda, però hem falta tant de temps ....
ResponEliminaFelicitats pel regal.
Maquíssim i maquíssima la màquina!!
ResponEliminaMolt bonica. La meva mare te una Refrei també molt antiga.
ResponEliminaUn petonet.
Olga
Veien't-hi a les imatges sembla tan fàcil....però si ha de tenir traça. M'agrada molt la roba i la idea. Enhorabona!! Per cert no et coneixia i des d'ara et seguiré. Fins aviat!!! ;)
ResponEliminaVERY NICE.
ResponEliminaGREETINGS
Xulíssima aquesta bossa!! i les fotos de la màquina i la porta!!! donen un aire!! que m'encanta!!! petons guapa
ResponEliminaSenzilla i moníssima, moltes vegades van junts aquests dos conceptes!!
ResponEliminaQue xula li ha quedat! !!
ResponEliminaA on dius que les tenies? estic esgarrifada! jaja! la bossa és preciosa i a mi el que m'ha agradat molt també és la porta, admiro la vostra capacitat per fer unes fotos tan boniques. Felicitats a totes (o la majoria) de les dones de la teva família sou unes artistes
ResponEliminaPtns
hola yo ando con la idea por la cabeza de una bolsa parecida, que le pones por dentro? forro?
ResponEliminalola.faraona.espa@gmail.com
besss
Molt maca la bossa!
ResponEliminaMolt xula la bossa !!! En vaig veure una a una revista i ja fa mesos que li tinc posat el post-it de COSESPENDENTSQUEALGUNDIAVULLFER !!! ajajajaja
ResponEliminaI la màquina... tampoc té desperdici !! La mare en té una a casa amb pedal i manivela amb moble de fusta... i tot i que no la fa servir...cus de maravella !!!
Ptons
D'acord, d'acord... Jo també em faré una bosseta de roba per a les pinces, que això del plàstic sí que fa cutre... ;)
ResponEliminaQuina màquina de cosir més "retro"... és genial!!! I la bossa una monada! Jo també tinc les pinces en un recipient de plàstic i potser algun dia em decidiré a fer aquesta monada de bossa! Felicitats per la creativitat!
ResponEliminaÉs genial tindre una tieta així d'enrotllada, que fa bosses per les pinces tan xules com esta.
ResponEliminaPer cert, la màquina de cosir... una peça de museu.
Una abraçada.
A la família, les bosses de les pinces sempre les feia la iaia en forma de davantal. Quan aquest se'm desfaci, m'hauré d'espavilar a treure el patró i repetir-lo perquè no sabria estendre sense el meu davantal.
ResponElimina