Avui fa tres anys que la meva mare va decidir que ja no volia, ni podia lluitar més.
Però jo tinc la gran sort de poder-la recordar, entre moltissimes més coses, veient
les labors que va cosir. Us deixo amb tres imatges de tres aparadors de la botiga,
una de les coses que més li agradava fer.
Les tres labors són seves.
Gràcies guapes, fins aviat!!!
Era un artista. No tinc paraules. Un petó molt gran!
ResponEliminauna entrada molt trista! Veient les fotos es veu d'on et ve el costat artístic i el bon gust que tens.
ResponEliminaÀnims guapa!
Molt maques, no sabria dir-te quina de les tres m'agrada mes. Petons.
ResponEliminaCristina ahora entiendo algunas cosas d las tantas cosas que haces y bien hechas tens a la teva marona q t guia y t orienta y t guarda y ampara a tota la familia. y eso es una maravilla. yo hace muchos años q se m fue pero síempre es como si estuviera a mi lado, en cualquier tmomento y aunque cueste creerlo es asi ademas su creatividad q se ve en esas fotografias es una herencia fantastíca q t ha dejado al igual q muchas otras cosas Q SUERTE Q HAS TENIDO CRIS d verdad T, ESTIMO . mira al cel mira una estrella que brille mas q las altres aquella es la teva mare. Molts petons y sabes donde tienes una amiga mes. MARÍ CARMEN BENITO
ResponEliminaUna super, super, suuuuuper mega abraçadota, Cris... la teva mare segur que, sigui on sigui, deu estar molt orgullosa de tu i veient com li agradava fer els aparadors segur que també no es perd cap de les teves entrades! estic convençuda que cada cop que fas una entrada d'un aparador li estàs fent un gran homenatge. Ànims, guapa!
ResponEliminaVa, una altra abraçadota! Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuak!!!!!
primero un beso grande para que pases estos momentos, segundo se ve que heredaste tu amor por las labores de ella
ResponEliminabessss
Ara entenc de on et ve tanta creativitat!!!!!!!! La teva mare debia ser genial i es veu pel seus aparadors, i tu has heredat tota la seva genialitat i creativitat, no la vaig coneixer pero com ets te molt a veure amb la herencia que et va deixar: el teu gran sonriure la teva generositat i l'alegria que sempre desprens. Anims Cristina!!!!!!!! Una abraçada i un petonas gran gran!!!!!!
ResponEliminaQuines coses més maques que feia :-)
ResponElimina¡Que lindos trabajos! ya dice el refran que de tal palo tal astilla, has heredado su arte.
ResponEliminaun bso.
Guapa, quina sort els que la vàrem conèixer. L'últim dia que la vaig veure, sortia de classes de patchwork... li agradava molt.
ResponEliminaBona herència.
Una abraçada ben forta !
MC
Nina! La teva mare, sigui a on sigui, estic segura, segurissima! Que està Super orgullosa de tu! Un petó i una abraçada molt i molt gran! De tot cor
ResponEliminaJo penso com la Montse! Segur que ho està d'orgullosa! Quins aparadors més bonics!! Un petó gran,gran, gran!!!
ResponEliminafeliçitats es molt macu recordar la mare d'aquesta manera. jo conserbu un debantal de labors i sempre la ting present. una abraçada
ResponEliminaUna abraçada wapa, es veu que era una artista...
ResponEliminaMolts petons,
un petó molt fort!!! estic segura que era igual que tu de creativa, generosa, simpática, bona amiga...
ResponEliminas
Sense paraules,... Només dir-te que sigui on sigui t'acompanya i orgullosa de tu no... orgullosíssima!!!!! Petons grans grans
ResponEliminaJo només et diré que t'estimu!
ResponEliminaUn petonàs
El seu record sempre estarà amb tu i estigues segura que ella, estigui on estigui, sempre t'acompanyarà i t'enviarà forces per seguir endavant.
ResponEliminaQuines labors més boniques...es veu que estava feta una gran artista!!
Una abraçada
Marta
3de2-cat.blogspot.com.es
Avui no sé què escriure't, de veritat, és una barreja de tristesa i emoció alhora però com que de tot s'ha de buscar i saber veure la part bonica, et felicito per ser filla de la mare que tens i de la que tant sembla ser que t'has impregnat !!
ResponElimina1 petó molt gran Cristina
Quins records tan bonics que us va deixar!!! Ara entenc d'on et surt la creativitat! Segur que sigui on sigui està amb un somriure d'orella a orella, perquè sap que ha fet molt bona feina, transmetret la seva passió per la costura! Mil petons i una forta abraçada!
ResponEliminaJa tinc ganes de veure l'aparador per aquest estiu (treballa molt que hi tens moooolta feina) ;))
Primer de tot dir-te que ja sé d'on has tret aquestes manetes que tens i després dir-te que t'estimem molt.
ResponEliminaPetons
Núria.
Hola Cristina,
ResponEliminaUns aparadors preciosos. Rep una abraçada de tot cor.
Raquel i Neus
Preciosos! Ja ho diuen ja, que els testos s'asemblen a les olles. Una abraçada!
ResponEliminaNo sé si jo d'aquí a 3 anys podré mirar enrerra amb tant amor, ara encara ho tinc tot molt fresc.
ResponEliminatenia molt bona mà ta mare, i aixó se li nota a la filla.
Un petó
Són totes precioses!
ResponEliminaQuin post més bonic! Una abraçada, Giovi
ResponEliminaAra entenc d'on surt aquest art teu per decorar aparadors, vas tenir una gran mestre !!
ResponEliminaSegur que desde el cel, somriu orgullosa quan els veu ♥
Un petó ben fort !!
M'has emocionat.
ResponEliminaNo et conec però desprens una gran sensibilitat a les teves paraules.
Una abraçada forta!!
Quina falta que ens fan les mares quan ja no hi són. La meva fa set anys que ja no és amb nosaltres i l'anyor com el primer dia.
ResponEliminaÉs tot un gran detall per la teva part aquest homenatge que li has fet, els aparadors són preciosos.
besades
I va deixar gran part d'ella dins teu, i per tant d'alguna manera aés aquí. Però això no treu que trobem a faltar les persones que estimem i ja no hi són. Una abraçada
ResponEliminaAra ja sabem d'on et venen aquest parell de mans tant meravelloses que tens i la sensiblitat que desprens en cada post.
ResponEliminaSegur que està molt orgullosa d'aquest homenatge que li has fet i del que li fas cada dia estant al peu del canó a la pastisseria.
Petons
Ara sé d'on has tret la màgia que tens a les mans!! Una abraçada enorme!
ResponEliminaUfff! Que ràpid que passa el temps! Però per tu segur que tot el munt de records els tens tots molt i molt presents! A més t'ha deixat una herència creativa i artística brutal! Segur que està molt i molt orgullosa de tu i de tot el què fas! Un petonàs!
ResponEliminaSobren les paraules, reina. Has heredat les seves mans. A mi em diuen: si ta mare veiés el que estàs fent...
ResponEliminaDoncs això....
Me n'alegro molt que puguis tenir coses fetes seves. És un record que no té preu.
Una abraçada enorme! Muaaaaaaaa!
Diuen que el pots s'assemblen a les olles. Doncs això, tens les mans com la teva mare.
ResponEliminaMolts petons !!!
Ho sento molt. Ella està reflexada en tu, era una artista igual que tu.
ResponEliminaSalutacions,
Les mans de la Pètal.
Hola Cristina,
ResponEliminaA vegades per falta de temps, em conecto i vaig a entrades antigues que m'he perdut....i m'he torbat aquesta entrada tant i tant sentida.....ostres Cristina no sé què dir. Només dir-te que segur que estaria super contenta de tu. Ara ja sé d'on surten tantes coses maques que fas!
Una súper abraçada!
Anna
Una abraçada molt forta guapa! La teva mare era tota una artista. Petons.
ResponEliminaCristina, una entrada amb molt de sentiment, com sempre, però aquesta és especial.
ResponEliminaNo volia deixar de conmentar aquesta entrada. Enviar-te una abraçada molt forta, i dir-te que sento moltisim la mort de la teva mare. Encara que faci tres anys, aquesta és una perdua que es nota de per vida. Estic amb les companyes, que has heretat d´ella l´art, ella fèia coses preciosa, i tu també!!!.
ResponEliminaUn petó ben i ben fort guapa.
quina entrada mes emotiva i mes maca.....
ResponEliminaara ja entenem d'on surt tanta creativitat! esta en els gens!!
una abraçada
maria