Tres anys, tres fotos...

31 de maig 2013

Avui fa tres anys que la meva mare va decidir que ja no volia, ni podia lluitar més.
Però jo tinc la gran sort de poder-la recordar, entre moltissimes més coses, veient
les labors que va cosir. Us deixo amb tres imatges de tres aparadors de la botiga,
una de les coses que més li agradava fer.




Les tres labors són seves.

Gràcies guapes, fins aviat!!!

41 comentaris:

  1. Era un artista. No tinc paraules. Un petó molt gran!

    ResponSuprimeix
  2. una entrada molt trista! Veient les fotos es veu d'on et ve el costat artístic i el bon gust que tens.
    Ànims guapa!

    ResponSuprimeix
  3. Molt maques, no sabria dir-te quina de les tres m'agrada mes. Petons.

    ResponSuprimeix
  4. Cristina ahora entiendo algunas cosas d las tantas cosas que haces y bien hechas tens a la teva marona q t guia y t orienta y t guarda y ampara a tota la familia. y eso es una maravilla. yo hace muchos años q se m fue pero síempre es como si estuviera a mi lado, en cualquier tmomento y aunque cueste creerlo es asi ademas su creatividad q se ve en esas fotografias es una herencia fantastíca q t ha dejado al igual q muchas otras cosas Q SUERTE Q HAS TENIDO CRIS d verdad T, ESTIMO . mira al cel mira una estrella que brille mas q las altres aquella es la teva mare. Molts petons y sabes donde tienes una amiga mes. MARÍ CARMEN BENITO

    ResponSuprimeix
  5. Una super, super, suuuuuper mega abraçadota, Cris... la teva mare segur que, sigui on sigui, deu estar molt orgullosa de tu i veient com li agradava fer els aparadors segur que també no es perd cap de les teves entrades! estic convençuda que cada cop que fas una entrada d'un aparador li estàs fent un gran homenatge. Ànims, guapa!
    Va, una altra abraçadota! Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuak!!!!!

    ResponSuprimeix
  6. primero un beso grande para que pases estos momentos, segundo se ve que heredaste tu amor por las labores de ella
    bessss

    ResponSuprimeix
  7. Ara entenc de on et ve tanta creativitat!!!!!!!! La teva mare debia ser genial i es veu pel seus aparadors, i tu has heredat tota la seva genialitat i creativitat, no la vaig coneixer pero com ets te molt a veure amb la herencia que et va deixar: el teu gran sonriure la teva generositat i l'alegria que sempre desprens. Anims Cristina!!!!!!!! Una abraçada i un petonas gran gran!!!!!!

    ResponSuprimeix
  8. Quines coses més maques que feia :-)

    ResponSuprimeix
  9. ¡Que lindos trabajos! ya dice el refran que de tal palo tal astilla, has heredado su arte.
    un bso.

    ResponSuprimeix
  10. Guapa, quina sort els que la vàrem conèixer. L'últim dia que la vaig veure, sortia de classes de patchwork... li agradava molt.
    Bona herència.
    Una abraçada ben forta !
    MC

    ResponSuprimeix
  11. Nina! La teva mare, sigui a on sigui, estic segura, segurissima! Que està Super orgullosa de tu! Un petó i una abraçada molt i molt gran! De tot cor

    ResponSuprimeix
  12. Jo penso com la Montse! Segur que ho està d'orgullosa! Quins aparadors més bonics!! Un petó gran,gran, gran!!!

    ResponSuprimeix
  13. feliçitats es molt macu recordar la mare d'aquesta manera. jo conserbu un debantal de labors i sempre la ting present. una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Una abraçada wapa, es veu que era una artista...
    Molts petons,

    ResponSuprimeix
  15. un petó molt fort!!! estic segura que era igual que tu de creativa, generosa, simpática, bona amiga...
    s

    ResponSuprimeix
  16. Sense paraules,... Només dir-te que sigui on sigui t'acompanya i orgullosa de tu no... orgullosíssima!!!!! Petons grans grans

    ResponSuprimeix
  17. Jo només et diré que t'estimu!
    Un petonàs

    ResponSuprimeix
  18. El seu record sempre estarà amb tu i estigues segura que ella, estigui on estigui, sempre t'acompanyarà i t'enviarà forces per seguir endavant.
    Quines labors més boniques...es veu que estava feta una gran artista!!
    Una abraçada

    Marta
    3de2-cat.blogspot.com.es

    ResponSuprimeix
  19. Avui no sé què escriure't, de veritat, és una barreja de tristesa i emoció alhora però com que de tot s'ha de buscar i saber veure la part bonica, et felicito per ser filla de la mare que tens i de la que tant sembla ser que t'has impregnat !!
    1 petó molt gran Cristina

    ResponSuprimeix
  20. Quins records tan bonics que us va deixar!!! Ara entenc d'on et surt la creativitat! Segur que sigui on sigui està amb un somriure d'orella a orella, perquè sap que ha fet molt bona feina, transmetret la seva passió per la costura! Mil petons i una forta abraçada!

    Ja tinc ganes de veure l'aparador per aquest estiu (treballa molt que hi tens moooolta feina) ;))

    ResponSuprimeix
  21. Primer de tot dir-te que ja sé d'on has tret aquestes manetes que tens i després dir-te que t'estimem molt.
    Petons
    Núria.

    ResponSuprimeix
  22. Hola Cristina,

    Uns aparadors preciosos. Rep una abraçada de tot cor.

    Raquel i Neus

    ResponSuprimeix
  23. Preciosos! Ja ho diuen ja, que els testos s'asemblen a les olles. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  24. No sé si jo d'aquí a 3 anys podré mirar enrerra amb tant amor, ara encara ho tinc tot molt fresc.
    tenia molt bona mà ta mare, i aixó se li nota a la filla.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  25. Quin post més bonic! Una abraçada, Giovi

    ResponSuprimeix
  26. Ara entenc d'on surt aquest art teu per decorar aparadors, vas tenir una gran mestre !!
    Segur que desde el cel, somriu orgullosa quan els veu ♥

    Un petó ben fort !!

    ResponSuprimeix
  27. M'has emocionat.
    No et conec però desprens una gran sensibilitat a les teves paraules.
    Una abraçada forta!!

    ResponSuprimeix
  28. Quina falta que ens fan les mares quan ja no hi són. La meva fa set anys que ja no és amb nosaltres i l'anyor com el primer dia.
    És tot un gran detall per la teva part aquest homenatge que li has fet, els aparadors són preciosos.
    besades

    ResponSuprimeix
  29. I va deixar gran part d'ella dins teu, i per tant d'alguna manera aés aquí. Però això no treu que trobem a faltar les persones que estimem i ja no hi són. Una abraçada

    ResponSuprimeix
  30. Ara ja sabem d'on et venen aquest parell de mans tant meravelloses que tens i la sensiblitat que desprens en cada post.
    Segur que està molt orgullosa d'aquest homenatge que li has fet i del que li fas cada dia estant al peu del canó a la pastisseria.
    Petons

    ResponSuprimeix
  31. Ara sé d'on has tret la màgia que tens a les mans!! Una abraçada enorme!

    ResponSuprimeix
  32. Ufff! Que ràpid que passa el temps! Però per tu segur que tot el munt de records els tens tots molt i molt presents! A més t'ha deixat una herència creativa i artística brutal! Segur que està molt i molt orgullosa de tu i de tot el què fas! Un petonàs!

    ResponSuprimeix
  33. Sobren les paraules, reina. Has heredat les seves mans. A mi em diuen: si ta mare veiés el que estàs fent...
    Doncs això....
    Me n'alegro molt que puguis tenir coses fetes seves. És un record que no té preu.
    Una abraçada enorme! Muaaaaaaaa!

    ResponSuprimeix
  34. Diuen que el pots s'assemblen a les olles. Doncs això, tens les mans com la teva mare.
    Molts petons !!!

    ResponSuprimeix
  35. Ho sento molt. Ella està reflexada en tu, era una artista igual que tu.
    Salutacions,
    Les mans de la Pètal.

    ResponSuprimeix
  36. Hola Cristina,

    A vegades per falta de temps, em conecto i vaig a entrades antigues que m'he perdut....i m'he torbat aquesta entrada tant i tant sentida.....ostres Cristina no sé què dir. Només dir-te que segur que estaria super contenta de tu. Ara ja sé d'on surten tantes coses maques que fas!
    Una súper abraçada!

    Anna

    ResponSuprimeix
  37. Una abraçada molt forta guapa! La teva mare era tota una artista. Petons.

    ResponSuprimeix
  38. Cristina, una entrada amb molt de sentiment, com sempre, però aquesta és especial.

    ResponSuprimeix
  39. No volia deixar de conmentar aquesta entrada. Enviar-te una abraçada molt forta, i dir-te que sento moltisim la mort de la teva mare. Encara que faci tres anys, aquesta és una perdua que es nota de per vida. Estic amb les companyes, que has heretat d´ella l´art, ella fèia coses preciosa, i tu també!!!.

    Un petó ben i ben fort guapa.

    ResponSuprimeix
  40. quina entrada mes emotiva i mes maca.....
    ara ja entenem d'on surt tanta creativitat! esta en els gens!!
    una abraçada


    maria

    ResponSuprimeix

Gràcies, m'agrada saber què penseu ;)