Diumenge a la tarda la Paula i jo estàvem soles.
En Biel era al cine amb un amiguet i el papa havia d'arreglar unes coses.
Vam baixar al taller i de seguida em va dir...
Vull cosir mama! Però amb la teva màquina!
( La de l'Imaginàrium diríem que és més una joguina
que una màquina de cosir...)
Vaig buscar una cosa fàcil, i vaig trobar un panel que havia
comprat al TM fa moooooooolt de temps.
Al panel hi ha tot d'animalons per fer-ne coixins, i com que
la Paula dorm colgada de coixins, li va encantar la idea.
Ho va fer tot ella sola.
Cosir, girar, omplir i tancar.
Jo m'ho mirava al seu costat, amb un somriure
i vigilant que no es clavés l'agulla a algún dit ;)
Estava tan contenta! Ahir al vespre en Biel va dir que ell també volia
un coixi com aquell i ella de seguida li va dir: Ja te'l cosiré jo!!!
Sabia que no tardaria a voler-hi tornar ;)
Una abraçada!!! Fins aviat!
jejejeje tens una ajudant en potencia!!! que ho passeu molt bé cossint plegades. Ahhh i felicitats pel sorteig!!!
ResponEliminapetons
Belén
el millor moment per començar i al costat d'una professipnal....això apunta a un gran futur....Jo em sembla que faré com en Biel i també li demanaré un coixí.
ResponEliminaOstres no podia ser d'una altre forma, oi? ja ja ja
ResponEliminaFelicita a la Paula!
Uau!! Aquest inici apunta maneres! I segur que a la mama li va caure la "baba" oi? Quina il.lusió que fa quan veus que comencen a crear!!!
ResponEliminaGallina de piel!!
ResponEliminaA la Clara també li encanta cosir, però encara no hem provat de cosir a màquina, però... "visto lo visto", ho provarem!!
ResponEliminaÉs una artista, ho porta als gens!!! No vull saber el que farà si ja comença de tan petita!!
ResponEliminaUn petonàs!
"De tal palo..." No ho pots negar...Ja m'hagués agradat que la meva primera labor tingués aquesta perfecció jiji
ResponEliminaQuè rica la Paula!!! I a més, una artista com la mamà. M'hauria agradat veure-vos a les dos, una cosint i l'altra caent-li la baba, eh?
ResponEliminaUna abraçada a les dos.
Quina sort que tens!!! i quina il.lusio cosir les dues. Oixo de poguer compartir, que bonic.
ResponEliminala Paula promet ,quina il.lusio i a mes a mes es una posibilitat d'on encaminar els seus estudis i carrera profesional
ResponEliminaroser
Quina emoció nena!!!! Jo estaria que em cauria la baba... jejeje!!!
ResponEliminaI a més, ara n'hi farà un pel seu germanet, que no tingui gelos, que mona....
Aix....
Un petonas per a les dues artistes!!!
Ostras, Cris! Quina passada d'aprenent tens al teu taller!
ResponEliminaTotes dues sou unes grans cosidores!
No pareu mai de cosir! Segur que la Paula no podria tenir millor mestra ni tu millor al.lumna!
Muuuuuuuuuak!
Així m'agrada el primer ben facilet i tot recte! Mare meva aixó de cosir deu vindre amb l'ADN no pot ser que la Paula fassi aquestes virgueries i jo no sàpiga enfilar una agulla!
ResponEliminaFelicitats a l'artista!!
Caram caram amb la Paula.... em sembla que t'ha sortit una rival!!! jejejeje Petons a les 2
ResponEliminaOstres tan jove i ja fa aquestes coses! No vull ni pensar què farà d'aquí uns anyets! Moltes felicitats a la Paula i a la mama!
ResponEliminaApa Cris ja tens qui et doni un cop de má de tant en tant!!!! Aixo de cosir ja ho porta a la sang!!!!!! Molts i molts petons a las dues. :))
ResponEliminaooooooohhhh! em trec el barret! em sembla molt que es cosa de genètica eh! amb una mare artista no tenia cap dubte que la Paula et seguiria els passos... m'encanta!!! gaudiu molt i molt d'aquests moments plegades! petó gran gran a les dues
ResponEliminamare meva ja veig que serà com la mare!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! jajajajaja.
ResponEliminaHola Paula sóc l'Ona m'agrada molt, vols un día cosir juntes? Un petó i abraçada .
ResponEliminaEstà preciosa la Paula! I quin coixinet més maco!! Deu venir de família!!! Ja ens ensenyareu el que li farà al Biel ;). Quina emoció deu fer veure a la teva peque cosint ;)!
ResponEliminaUn petonàs!
yo siempre aprendia de mi madre y ya me ves ahora aqui trabajando y loca por los botones
ResponEliminale ha quedado precioso vaya monada de niña
besss
Guapes ! ... Mira que sou eixerides ... Ai, aquests aires del Montseny.... Felicitats !
ResponEliminaUna abraçada ben forta !
MC
Moltes felicitats Paula!!!, has fet un coixí preciòs!!!, ets una artista!!!.
ResponEliminaUna pregunta Cristina, on compres el "relleno" dels coixins? (silvia.armengod@hotmail.com).
Gracies ;) !!!
I tu amb la babeta i amb el motxo fregant el terra jajajaa
ResponEliminaLa teva Paula és adorable i molt espavilada.
Molts petonets
Felicitats Paula, t'ha quedat preciós aquest coixí!!
ResponEliminaPetonets
Es una 0asada ja se la veu contenta . Una artista!
ResponEliminaNo m'ho puc creure, quina passada!!! És com la seva mareeeee!!! D'aquí a dos dies em dona classes... jiji
ResponEliminaPerò quina monada de coixí que ha fet la Paula!! Quines mans :)) A partir d'ara tindràs que demanar la tanda per cosir jejeje. Petons!
ResponEliminaOhh, Cristina felicita a la Paula, li ha quedat maquíssim. Segur que tindrá la mateixa passió per les labors que tu. Has fet bona feina. Una abraçada!!
ResponEliminaCaram, la Paula! Quina artista ja, tan joveneta! Veig que segueix les passes de la seva mare :D El mussol és una cucada.
ResponElimina