Cert que sé que tinc el blog abandonat...No abandonat en el sentit de descuidat, però si en el sentit de poc actualitzat. No està bé donar la culpa als altres, no sempre, en tot cas!
La culpa és ben meva i fins i tot m'atreviria a dir meva i d'IG.
Aquesta xarxa social que ens té a molts el cor robat. Que és ràpida, visual, addictiva...
FANTÀSTICA
Ahir, però, vaig rebre un comentari anònim d'una seguidora que em va fer obrir els ulls.
Em vaig adonar que hi ha gent que encara passeja pels blogs, que valoren la feina
que porten ( que és molta ) i que reclamen que donis senyals de vida de tant en tant.
Doncs mireu, li estic ben agraïda a questa seguidora meva anònima.
GRÀCIES amiga 2.0 :)
Torno doncs, després d'aquest MINI descans, sense prometre un post setmanal...
Però si, dedicant estones a aquest espai que tantes alegries m'ha donat.
I voldria que us quedessin ganes de veure més...
Us deixo amb un petitissim tast d'un encàrrec molt especial que vaig cosir
aquest estiu. Molts quilòmetres va recórrer, per donar la benvinguda a la Núria.
La setmana que ve MÉS ;)
Gràcies per ser aquí
Cris
Quina cucada!!! Tens raó, jo també tinc el blog ben descuidat. Petons
ResponEliminaQuina cucada!!! Tens raó, jo també tinc el blog ben descuidat. Petons
ResponEliminaMolt bonic. Tens raó la blogosfera ja no es el que era, jo segueixó publicant perqué m'agrada peró cada cop sont menys les amigues que ens visitan.
ResponEliminaUn petonet.
Olga
Que bé tornar-te a veure per la blogosfera, la veritat es que en general els blogs han perdut molt, el meu inclós.
ResponEliminaPetonets. Per cert el conjunt de la Núria moníssim
Jo no gosava dir res perquè sabia que estaves de vacances, però estava esperant que tornessis a fer-nos gaudir amb les teves creacions...Com sempre, desprenen una sensibilitat especial....Felicitats!!!.
ResponEliminaTeresa
Hola guapa, el conjunt preciós, en quant a les vacances a vegades va bé desconectar... ja ens llegim
ResponEliminaPetons,
La teva amiga anònima et dóna les GRÀCIES per aquest post.
ResponEliminaGràcies, de veritat, per compartir aquests moments i gràcies per tenir en compte el meu comentari.
Sóc conscient que el blog porta molta feina y també sóc conscient que res és etern i que la vida són etapes.
Jo, mentres duri aquesta del blog, la disfrutaré veient tot el que fas.
Una abracada.
Una abracada.
M'encanta la labor, però també m'encanta la manera que tens d'escriure, disfruta! :-* :-*
ResponEliminaM'encanta la labor, però també m'encanta la manera que tens d'escriure, disfruta! :-* :-*
ResponEliminaM'encanta la labor, però també m'encanta la manera que tens d'escriure, disfruta! :-* :-*
ResponEliminasuscric tot el que dius, el blog porta moltíssima feina, no hi ha la interacció de fa uns anys i IG és molt atractiu, àgil i interactiu...
ResponEliminaperò mica en mica, quan passejes per les entrades de fa una any, et dius sentir com jo, orgullosa d´una feina que ens omple!!
ja saps que en penso de la manteta, és una preciositat plena d´amor i la Núria està la mar de bé
un petonàs!!!!
Quin regalet més bonic!!
ResponEliminaSobre el blog, jo no dic res... és una de les meves cabòries eternes, jijiji
Molts petons!!
No es facil mantindre el blog, jo segueixo publicant cada setmana però sembla q la gent ja no deixa comentaris com abans que hi havia més carinyu i proximitat. T'agraeixo q tornis amb moltes coseteeees i alegriaaaa!!
ResponEliminaSempre ets una font d'inspiracio a prt d'una bona amiga!!
Muaaaa
Super xulo, Cris........... jo si que també trobo a faltar les teves cosetes sempre tant xules.... però bé.... tothom dedica el seu temps al que vol o bé al que pot o li deixen! jajajajaja! una super abraçadota nena!
ResponEliminaMuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuak!!!!!!!!!
Hola Cristina, welcome back!! Trob que som uns quants els que et trobàvem a faltar... :)
ResponEliminaMolt polit es regal, dolcet i ben acabat com sempre. M'encanta es detall des nom brodat damunt una tela neutra
Guapaaaaaaaaaaa, t'entenc perfectament i me n'alegro que tornis amb periodicitat!!! Jo intentaré al menys passar pels blogs més sovint, que a part de tenir abandonat el meu també tinc abandonat passar-me pels vostres... que això ja és més greu. jeje!! Ah, i l'encàrrec monissim! Com sempre!!! Un petonas reina!!
ResponEliminaQue bé tornar a llegir novetats!, es la primera vegada que escric un comentari, pero em passo tot sovint per aquí, fas coses molt boniques.
ResponEliminaQue bé que tornis a publicar, encara que sigui de tant en tant! ;) Moltes gràcies a la teva amiga anònima, jejeej
ResponEliminajo tampoc no puc dir res, tenim el blog mes abandonat......
un conjunt moníssim, com sempre!
maria
Maquíssima!
ResponEliminaDoncs a mi m'encanta seguir els blogs i sobretot el teu, perquè tot el que fas m'encanta!
I m'has fet adonar que poder jo també hauria de continuar amb el meu que fa massa que el tinc abandonat. Un dia per l'altre i ja fa un any i mig que ni el toco.
Un conjunt maquíssim!!! A mí encara m'agrada molt passejar-me pels blogs, ho trobo més proper (encara que sóc fan d'IG jeje). Una abraçada!
ResponElimina