Una història i una bossa

21 de novembre 2013

L'altre dia vaig renyar en Biel molt seriosament, després que en un rampell
d'egoïsme infantil va dir a uns amics que eren a casa : " Que podeu marxar si us plau?"
Perquè no li deixaven veure els dibuixos.
Crec que jo em vaig posar fins i tot vermella, de la vergonya
i de l'enrabiada que vaig agafar.
El meu sermó de després va ser: Biel, que sigui la primera i la última vegada
que dius una cosa semblant. Els amics són molt més importants que uns dibuixos.
I és clar, t'has de fer gran i viure moltes coses per adonar-te que els amics, els 
de veritat, són un tresor molt valuós. 
I això, espero que els meus fills ho vagin interioritzant...

Em venia molt de gust compartir aquesta petita història per introduir
el regal que vaig fer a una bona amiga pel seu aniversari.
Les que coneixem bé a la Muntsa, sabem que li encanten les bosses.
I quan dic que li encanten, és que LI ENCANTEN, amb majúscules.

Així és que un bon dia vaig trobar un kit a I tink sew, on normalment només venen patrons.
Era molt senzill de fer, però els dibuixos de la tela em van enamorar. I a més, 
vaig pensar que eren ideals per la Muntsa.
El kit només portava les nanses i la tela exterior amb els dibuixos.
Jo, a més, la vaig forrar amb una tela gris xulissima que vaig comprar fa molt de temps 
al Tela Marinera. És la mateixa que vaig fer servir per forrar el necesser del meu germà.

La vaig cosir en un plis, i a la Muntsa li va encantar ;)



Gràcies per llegir-me durant una estona, mil gràcies!

Un petó, i un de molt especial a totes les meves amigues ;)

29 comentaris:

  1. Que maca la bossa, m'agrada molt! i tens raó, els amics son un autèntic tresor! segur que en Biel ja ho ha après. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  2. Ai els fills! Són un sol però sempre hi ha algun dia que et poses vermella! Però això els bons amics ja ho saben! Sobretot si també tenen fills! La bossa és una passada! A més a més és Muntsa total! Jejeje petons

    ResponSuprimeix
  3. jaja! boníssim el nen! visca la sinceritat. tot i que entenc que et moríssis de vergonya peró no és maca la sinceritat? i sobretot si es diuen les coses amb educació. Mira per ser imparcial l'amistat també es aixó dir les coses com les sents i les penses, o no? Bé ara anem per feina, la bossa PRECIOSA! m' agraden molt els estampats
    Ptns

    ResponSuprimeix
  4. Quina paciència amb els nens, però és a base d'aquestes experiències que van aprenent.
    La bossa és molt maca, m'agraden molt les il·lustracions! Petons!

    ResponSuprimeix
  5. Carai, no sé si m'agrada més la bossa o la història que has explicat, o les fotos....cada dia millor.
    Saps, crec que et pots dir amiga d'algú quan saps què li agradarà o quan pots acabar-li les frases abans que les digui. I això, ja ens ha passat més d'una vegada.
    Pel que fa al Biel, és un nano encantador i està bé que de tant en tant el marquis però no oblidis les bones estones que ens fa passar amb les seves sortides.

    Un altra cop....GRÀCIES!
    Per cert, a tu també t'agraden les bosses, no?

    ResponSuprimeix
  6. La Muntsa és molt afortunada i tu també de ser amiga seva. Diuen que una persona sense amics és ben pobre. Podrà tenir diners i salut, però sense amics no ets res. Jo no tinc un duro, però cada dia em sento estimada i estimo. Llavors dec ser millonària jejejejej.
    La bossa és molt bonica i l'estil és molt Muntsa. Finet i elegant.
    En Biel és petit i segur que en treurà una lliçó enriquidora.
    Petonets amiga meva!

    ResponSuprimeix
  7. Les teves amigues tenben molta sort de tenir- te a tú com amiga. I m'imagino que tu també tens molta sort de tenir-les.
    La bossa preciosa.

    Petonets

    ResponSuprimeix
  8. SENSE PARAULESSSSSSSS.... A vegades costa renyar-los però els fa créixer com a persona! Quina bossa més xula! Li deu haver encantat.... Cuidar i deixar que et cuidin! Petons

    ResponSuprimeix
  9. que bonita la bolsa, tenias razon para comprarla es una monada.
    el nene vaya salida!!! yo me pondria roja como tu y despues morada de rabia
    besss

    ResponSuprimeix
  10. En primer lloc et torno el petó amiga meva! Tens tota la raó!No pateixis, en Biel segur que hi va rumiar, i la propera vegada s'enrrecordarà del teu consell... perquè ve del cor. M'ha agradat molt el post... i la súper bossa de la Muntsa! Estic molt contenta de poder compartir moments amb amigues de veritat com tu! Petó gran flori!

    ResponSuprimeix
  11. els nens no saps mai amb quina et surtirán, però d´experiències s´apren a la vida, i de ven segur que aquesta ja l´ha après ! primer et fan enrabiar, i després a vegades riem recordant les que n´haviem fet nosaltres.... ¿ no et passa ?
    la bossa és super original !!! segur que la teva amiga estarà super contenta.
    un petó.

    ResponSuprimeix
  12. els nens no saps mai amb quina et surtirán, però d´experiències s´apren a la vida, i de ven segur que aquesta ja l´ha après ! primer et fan enrabiar, i després a vegades riem recordant les que n´haviem fet nosaltres.... ¿ no et passa ?
    la bossa és super original !!! segur que la teva amiga estarà super contenta.
    un petó.

    ResponSuprimeix
  13. Una reflexión preciosa y una bolsa muy bonita, ¡me encanta el motivo!. Besos

    ResponSuprimeix
  14. M'agrada molt l'estil de la bossa! Felicitats!

    ResponSuprimeix
  15. Ja saps lo que tenen els nens... al fi i al cap son nens, no?? En quant a la bossa preciosa, i els dibuixos genials.
    Un petonàs,

    ResponSuprimeix
  16. La Muntsa estarà encantada perque ha quedat una bossa maquíssima i que dir dels nena, aquests petits que no saps mía per on sortiren quan hi ha gent davant. Però ja està bè que de tant en tant els recordem el significat de l'amistad.

    Petons
    María

    ResponSuprimeix
  17. Oooooooooh, oooooooooooh i ohhhhhhhhh! M'encantaaaaaaaaaaaa!! No sabia jo que venguessin kits la I Think sew!
    Em sento aludida... així que un petonas per tu també, reina!!!
    No t'amoinis... que els nens ja fan aquestes coses... segur que no ho tornarà a fer...
    Has fet un post precios!!! Un peonas guapa!!

    ResponSuprimeix
  18. Cris, els nens tenen aquest do de la sinceritat... però aquí estem els pares per guiar-los i fer d'ells personetes! i en Biel i la Paula tenen un gran referent en quant al tema de l'amistat i segur que d'aqyí a uns anys tindran un munts de bons amics i amigues! seguríssim!!!!
    I que puc dir de la bosaa.......????? aissssssssss..... m'encanta............ M'ENCAAAAANTA.... el dibuix de la bici vintage i el patró i tot! quina sort la Muntsa de tenir-te com amiga!!!!

    ResponSuprimeix
  19. Quanta raó tens!!! L'amistat s'ha de cultivar dia a dia.

    La bossa és una preciositat!! M'encanta!!!

    Petonets,
    Pilarín

    ResponSuprimeix
  20. La canalla tenen cada sortida!!! Ja m'imagino la cara que se't va quedar al sentir-ho!!!
    Quines il.lustracions tan xules que té la bossa, la Muntsa?? Segur que encantada amb la seva nova bossa!!!
    Muaks

    ResponSuprimeix
  21. Cristina, m'ha agradat moltíssim la teva història...però el que més m'agrada de tu i el teu bloc és com post a post transmets el valor de l'amistat i la importància de cuidar amb petites coses als que més estimes. Estic convençuda que créixer en un ambient així és el millor que li pot passar a un fill.

    ResponSuprimeix
  22. Hola Cristina, quin post més maco! Gràcies per compartir aquesta anécdota amb el Biel. Entenc perfectament la teva reacció, i segur uqe el Biel també ho va entendre……
    La bossa m'agrada molt, quina sort té laMuntsa!;)
    i les fotos m'agraden mes encara!

    un petonas!

    maria

    ResponSuprimeix
  23. Quina bossa més xula! M'encanta la bicicleta :)

    ResponSuprimeix
  24. Preciosa la historia, preciosa la bolsa!
    Giovi

    ResponSuprimeix
  25. Quina xulada!!! Ja m'he enamorat, amb mi encertaries sempre!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  26. Ostres i tant! La roba és xulíssima! És senzilla però molt bonica! Amb aquest tipus de teles costa no encertar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per cert, que l'altre dia em va passar una cosa semblant amb el nen, van venir uns quants amics a casa (clar... 5 o 6 crios de 3 anys no són precisament silenciosos) i ell es va atabalar una mica perquè volia mirar una peli!!! Serà possible!? I mira que se'ls estima, eh? De vegades tenen unes sortides... Una abraçada!

      Suprimeix
  27. molt maca cristina, segur q va quedar encantada.

    ResponSuprimeix

Gràcies, m'agrada saber què penseu ;)