La historia comença el 14 de juny del 2016...
En AQUESTA ENTRADA us animava a proposar-me personatges
per teixir un pot nou. Amb la idea que després el sortejaria entre tots els
comentaris. Ja veieu la meva constancia en les coses...
Resulta que l'altre dia endreçant llanes i projectes començats vaig
trovar la Mafalda pot que havia començat pel sorteig.
I tot i que em fa MOLTA VERGONYA...Ahir al vespre vaig acabar-lo i
m'agradaria reprendre el sorteig, encara que sigui MÉS D'UN ANY DESPRÉS!!!!
HO SENTO de veritat...
Si us agrada el pot i voleu participar en aquest sorteig, podeu deixar un comentari
en aquest post i evidentment recuperaré les que ja vau participar en el post
de la Frida pot. Podeu comentar de nou i tindreu doble possibilitat que us toqui ;)
De vegades, entre tant d'estrès, diría com la Mafalda...
PAREN EL MUNDO QUE ME QUIERO BAJAR!
Una abraçada,
Cris
Aiii si es que no pares!!! Jo encara no entenc d'on treus el temps per fer tantes coses... Vinga, a veure si hi ha sort, és un pot preciós!
ResponEliminaTé tota la raó la Mafalda!!! No sabem parar. A vegades seria bo que ens desconectessin una estona 😂😂
ResponEliminaLa filosofia de la Mafalda no té pèrdua.....A veure si aquest cop hi ha pot......ui! volia dir sort
ResponEliminaEs simplement adorable. I si no em toca intentare fer-lo!
ResponEliminaM'encanta!!!!! La Mafalda té tota la raó, jo aquesta frase la faig servir més sovint del q m'agradaria.
ResponEliminaQuan menjo un gelat, perdo el món de vista. Una frase de la Mafalda que m'acompanya els dies d'estiu, perquè també cal desconnectar de tant en tant. Gràcies pel sorteig. A veure si tinc sort!
ResponEliminajajaja ja ha passat un any!!! M'enrecordo perfectament del post i sembla que va ser fa res! M'encanta la Mafalda-pot! De petita me'ls vaig llegir tots :)) Gràcies pel sorteig!
ResponEliminaCris! Molt bonica aquesta Mafalda. Ja veig qno pares...i creuo els dits pq segueixis trobant estones x cosir ������
ResponEliminaAish no eren interrogants...ja veig qno valen els emoticones x aki...
ResponEliminaM'encantaria poder regalar-li a la meva mare aquest pot tan bonic!!! M'agrada molt tot el que fas ❤️
ResponEliminaLa Mafalda és tota una filòsofa, a vegades hem de baixar-nos del món per posar ordre i reorientar-nos. T'ha quedat molt cuco el pot, per cert! ♥
ResponEliminaUff... jo tb tinc coses començades de fa un any i que encara no he pogut acabar. Ja veus no ets l'única, l'important és trobar el momentet, ni q sigui tard, oi?
ResponEliminaAquest pot és una cucada ❤ com tot el que fas, m'encantaria fer-li lloc a casa.
Provo sort!
Quanta raó que té la Mafalda! Què xulos tots els pots Cris! petonàs!
ResponEliminatranquila, això de tenir temps per fer manualitats a vegades és molt difícil, entre nens, casa, feina... però caldria buscar un petit espai per nosaltres, que sempre anem a la cua!
ResponEliminaels pots xulíssims!
un petó ben fort