Manta ràpida suau...

 

M'encanta la idea que ens proposava l'altre dia la Marta del TM de regalar el nostre temps.

Aquest temps que actualment és tan valuós...perquè ens falten hores per tot :(

Perquè és una manera de desmaterialitzar una mica la societat en què vivim.

Regalar el nostre temps, amb les nostres habilitats, la nostra creativitat...

és fantàstic, no trobeu?

 

MINI descans...

Cert que sé que tinc el blog abandonat...No abandonat en el sentit de descuidat, però si en el sentit de poc actualitzat. No està bé donar la culpa als altres, no sempre, en tot cas!

La culpa és ben meva i fins i tot m'atreviria a dir meva i d'IG.

Aquesta xarxa social que ens té a molts el cor robat. Que és ràpida, visual, addictiva...

FANTÀSTICA

 

Ahir, però, vaig rebre un comentari anònim d'una seguidora que em va fer obrir els ulls.

Em vaig adonar que hi ha gent que encara passeja pels blogs, que valoren la feina

que porten ( que és molta ) i que reclamen que donis senyals de vida de tant en tant.

 

Doncs mireu, li estic ben agraïda a questa seguidora meva anònima.

GRÀCIES amiga 2.0 :)

 

Torno doncs, després d'aquest MINI descans, sense prometre un post setmanal...

Però si, dedicant estones a aquest espai que tantes alegries m'ha donat.

 

I voldria que us quedessin ganes de veure més...

 

Us deixo amb un petitissim tast d'un encàrrec molt especial que vaig cosir

aquest estiu. Molts quilòmetres va recórrer, per donar la benvinguda a la Núria.

 

 

La setmana que ve MÉS ;)

 

Gràcies per ser aquí

 

Cris



Per a la Laia

Quan va arribar aquesta tela de topos XL al TM vaig tenir clar que la faria 

servir per cosir el regal de la Laia. Estava a punt de néixer, així que m'havia

d'afanyar ;) Em vaig decidir per una manteta mida moisès, i amb el retall que em va sobrar

li vaig fer una bossa on vaig posar la manteta, però que la Cristina i en Javi podràn

fer servir per moltes coses més. Estic molt conteta perquè el regal els hi ha encantat...

Ja veieu que és una manta senzilleta, només vaig encoixinar les rodones seguint una línia vertical

i la línia horitzontal on vaig estampar el nom. Però aquesta tela no necessita res més.

Combinada amb polar gris jo la trobo perfecta ;)

Em fa molt feliç saber que la Laia dormirà al seu moisès abrigadeta amb 

aquesta manta...

Una abraçada,

Cris

Arlet

El post d'avui m'ha fet reflexionar en moltes coses.

En com m'agrada cosir regals, encara que arribin un pèl tard...

En com m'agrada cosir, encara que ho faci poc últimament...

En com trobo a faltar els dinars post costurils amb la Helen...d'un d'aquests dinars en va 

sortir el disseny d'aquesta manteta que vaig regalar fa ben poc a l'Arlet.

En com m'encanta tirar fotos...del que sigui, però sobretot del que cuso.

En com us trobo a faltar molt a totes en aquesta època de poc moviment al blog. Ja sabeu que 

el bon temps i la calor ens fa venir més de gust les activitats exteriors, i això és el que 

em passa a mi últimament.

Tornant a la labor d'avui, us deixo amb la manteta de l'Arlet.

M'ha ocupat uns quants dilluns al TM  ;)

Desitjo de tot cor que l'Arlet s'hi abrigui molt, hi jugui molt i la disfruti molt i molt :)

Una abraçada i fins aviat!

Cris

La manteta d'en Biel

Vull sortir a la foto!

Doncs au!!!! Sessió de fotos!!!

Evidentment, perquè feia temps que em demanava una manta fina,

i el primer que em va dir quan la va veure :

És fina de darrera???

El més important de la manta no és que hi surtin animals,

o que porti el seu nom...el més important és que del darrera 

és fina, fina...

Totes les teles i el polar verd són del TM.

Quin pallasso que està fet quan vol :)

Una abraçada i fins aviat!!!! 

Blai

Tenia claríssim què li cosiria a la Laia quan naixés en Blai.

Finalment ens vam ajuntar amb la MARIA i l'ANNA i 

li vam fer un regal conjunt.

Jo vaig cosir tres peces, i més tard, elles van ampliar el 

conjunt. A veure si ens ho ensenyeu aviat ;)))

 

 La bosseta, el coixí...

I la manta pel llitet.

A la Laia li ha agradat molt.

Esperem que ho disfrutis molt guapa!

Fins aviat!!!

Fa cinc anys...

...jo estava així...

Vam passejar i passejar pel Mercat Medieval de Vic...Sabeu? La Marta del TM estava a punt

d'obrir la botiga! M'hi vaig encantar durant una bona estona a l'aparador...i aquella nit, em vaig posar de part!

I avui...el de dins la panxa, ja el coneixeu no?

Així de pallasso estava avui!!! 

I molt content amb la manta de jocs i la corona que li he cosit...

Molta feina que he tingut...però que contenta que estic d'haver-li fet. No heu vist mai

un nen tan agraït! 

Vaig veure el disseny d'aquesta manta en un llibre que han editat recentment les noies

de JAN ET JUL, el vaig comprar AQUI. Si us agraden les aplicacions i els dibuixos d'aquest

estil, us el recomano, és xulissim!!!

M'hauria agradat penjar millors fotos...però ja hi havia poca llum i han quedat com han quedat :(

UN PETÓ MOLT GRAN... ^ ^