És llei de vida...i els fills se'ns fan grans!!!
Ahir els nens i nenes de 1er i 2n de l'Escola se'n van anar de colònies...
Per la Paula ja són les seves quartes colònies, però fins ara només
havia estat una nit fora, ara ja en són dues! :(
No, realment estic molt contenta que estigui il.lusionada amb aquests tipus
d'activitats, però què voleu que us digui, la trobo a faltar! Algunes mares
que ja em coneixen ahir al matí ja em miraven per si deixava anar
la llagrimeta, jeje. Doncs si, sóc de llàgrima fàcil!
I bé, toooooot aquest rotllo per ensenyar-vos la bossa que li vaig
cosir a la Paula per les colònies del curs passat i que no vaig tenir temps
d'acabar, perquè us en recordeu que també li vaig fer el sac?
Però ahir si, ahir va marxar amb el sac i la bossa de la mama ;)))
Mireu la motxilla pobreta!!! Doncs a P3 ja la portava!
El davant és un fat quarter que vaig comprar al Tela. Les lletres són cosides amb
la pota d'encoixinat lliure.
El darrere és amb roba texana, i de dins està forrada amb la roba de topets com
la del passa-cordill (m'acabo d'inventar aquesta paraula)
Ha marxat tan cofoia amb la seva bossa de roba bruta!!!!
Ara a esperar que arribi divendres perquè tornin!
Fins aviat!!!
Bon dia!! Sí que es fan grans sí!
ResponEliminaQuin bon equip que porta de la seva mama eh? Recordo el sac...increïble!! I la bosseta és genial! Quina mà per acolxar lliure! La Paula és molt afortunada, i segur que demà tornarà amb mil coses per explicar-vos!
Per cert, molt encertat això de 'la roba passa-cordill' ;).
Que vagi bé el dia! Una abraçada!
T'ha quedat genial! jo també els en vaig fer una cada un per marxar de colónies!!! I dic el mateix que la Marta, quina mà per acolxar lliure!!!! :-)
ResponEliminaVols dir que tan i tan bruta? se la veu molt polideta a la Paula jaja.
ResponEliminaT'ha quedat molt maca no m'estranya que tingui ganes de lluir coses de la mama.I aquesta nena podia arrossegar aquesta motxilla? Jesús!!
Xitos
Si que se'ns fan grans i tot i això els trobem molt a faltar, segur que ella no t'enyorarà.
ResponEliminaT'ha quedat genial, fas molt bona lletra amb l'encoixinat lliure.
Petonets
Està feta una doneta la teva filla. Una bossa pràctica y divertida!!!.
ResponEliminaUn petonet.
Olga
Mare meva, no sé pas d'on treus tant de temps per cosir i fer cosetes!!!!!!!!! a mi em falten hores!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaT'ha quedat genial, jo tb marxaria cofoia jajaja
ResponEliminaPetons!
Molt guai Cristina! I quina traça per acotxar amb el Bsr! Jo encara haig d fer moooolta pràctica! Un petó guapa!
ResponEliminaQuina bosseta més bonica! Ja m'entecordo del sac, era molt xulo!
ResponEliminaAi!! És llei de vida Cristina!
Un petonàs
T'ha quedat una bossa molt i molt xula, i amb el sac, segur que ha marxat tota cofoia.
ResponEliminaEl fet de que la trobis a faltar es normal, però aviat voldràs que marxi mes nits, ja veuràs !!!!
Ja ja ja, aquest any crec que em tocarà a mi amb el gran (4 anys) però només una nit.... t'ha quedat molt xula!
ResponEliminaNo m'estranya que estigui contenta, és super bonica!!!! La meva filla anirà de colònies l'any que ve, a segon... i diu que no hi vol anar!!! Jo li dic que si no vol, no hi anirà... és que jo també sóc de llàgrima fàcil i també la trobaré a faltar molt!!!!
ResponEliminaT'ha quedat molt xula la bossa! I entenc perfectament els teus sentiments! El diumenge la Marina, la meva filla gran fa 7 anys i la veig tant i tant gran!!!
ResponEliminaSí, hem d'aprofitar tots els moments perquè el temps passat ja no torna. Jo fa no res tenia bebès i ara ja tenen 8 i 5 anys, el temps volant!! Per cert la bossa és una monada.
ResponEliminaHola inventora de paraules super xules !! se t'ha entès a la perfecció i el sac ha quedat una passada, m'encanta el que hi has "escrit" amb la màquina de cosir i com t'ha quedat, no entenc ben bé com es fa però m'imagino que deu ser difícil i que has de tenir molta traça per fer-ho, però d'això tu ens tens moooolta !!
ResponEliminaEl més bonic de tot és la cara de la Paula i que tens una nena maquíssima !!
1 petó
La bolsa te ha quedado muy linda. tu niña disfrutará mucho con las amiguitas.
ResponEliminabsos
madre mia la bolsa preciosa pero pobre espalda con esa mochila
ResponEliminabessss
Si es fan grans si!!!! la teva és tota una doneta... hauries de veure també el Lluís! no el reconeixeries... i pobre Paula quina bossa més gran! li costarà d'emplenar! molt xula! Ens veiem dilluns...per fi!
ResponElimina