Bon dia!
En primer lloc, vull aclarir un tema que sembla que l'altre dia va provocar algún malentès...
Quan parlava del "futur del blog" no em referia de cap manera a tancar-lo, de cap manera!!!!
Només era una reflexió per anar, evidentment, a millor.
El blog només em dóna alegries, seria un despropòsit deixar-lo.
És evident que porta molta feina, molta! Però és una feina que faig molt a gust
i només necessito trobar un equilibri i una organització entre la meva vida
i la "feina" bloggera. Però segur que ho aconseguiré!!!
També és veritat que el divendres tenia un dia una mica "fluixet"...i suposo que
al ser una entrada emotiva, em vaig explicar malament...
Us demano disculpes i us dóno les gràcies pels vostres ànims.
G R À C I E S!!!
Tot va començar quan va caure a les meves mans aquest llibre
100 pixels Plaids au crochet, me'l va ensenyar la Marta del TM.
El vaig trobar espectacular...es tracta de tot de figures i personatges famosos
creats a partir de grannies de ganxet i que formen un efecte pixel.lat.
El vaig fullejar i de sobte vaig veure una idea per regalar a la meva cunyada
per Nadal. La Isabel és una fan incondicional d'en Michael Jackson, i al llibre hi surt.
PERÒ, no tenia temps de fer-lo per Nadal...I tot i que jo volia, la Lua m'ho va treure
del cap. Tenia raó, m'agobiaria. I em va dir...i per què no el fas de roba???
I em va ajudar a calcular la roba que necessitava de cada color (gràcies reina!)
Vaig comprar teles totalment llises.
Ho tenia tot a punt...
Fins que...
Vaig ensenyar el llibre al meu germà.
Li va encantar la idea.
I sabeu què em va dir???
QUE LI VOLIA FER ELL!!!!
Primer volia aprendre a fer ganxet...i jo li vaig dir que ni parlar-ne...
Que si volia l'ensenyava a cosir.
I em va dir que SI!!!!!!
Per a mi era un repte, i per a ell també...però estava segura que ho faria
i que ho faria bé. Així que sense haver cosit mai un botó...
Va tallar tots els quadrats...
els va cosir per línies...
va ajuntar les línies...
va planxar les costures...
va encoixinar...
va cosir el voraviu...
i el va entornar completament a mà.
Us prometo que ho va fer TOT, TOT, TOT ELL.
I quan el veia cosir jo pensava...si el veiés la mama...que contenta i orgullosa que estaria.
No us vull entretenir més i us ensenyo la manta d'en Mon per a la Isabel.
Enteneu per què era una entrada molt i molt especial per a mi oi?
La Isabel va tardar a reaccionar...però li va encantar.
Jo d'això en dic AMOR AL QUADRAT.
Una abraçada i fins dimecres :)
XULÍSSIM!!!!!!! :)
ResponEliminaTé molt de mèrit!!! Sense haver cosit mai un botó... jo FLI-PO :) :)
Enhorabona!!!!
Ostres, quina traça que hi té. Això és deu portar a dins, sino les coses no surten tant bé. És molt maca. Una abraçada
ResponEliminaÉs ESPECTACULaR!!! Ja t'ho vaig dir!!! Us va quedar genial! Ole i ole el teu germà! Això de la creativitat estic seguríssim q es porta a la sang! Quin parell d'artistes! Un petonàs bonica
ResponEliminaEs impresionante!!!! felicidades a los dos!! tú por ser su profe y él por ser el mejor alumno ;)
ResponEliminaUaa uuu! Em rexifla aquest llibre! Molt bona pensada fer-ne una versió amb tela! I a sobre feta per un noi! M'encanta, quina passada de regal, el meu home em fa una cosa així i em desmaio! Ja pots estar ben orgullosa del teu alumne, però més encara de la teva destresa coma mestra, això se'n diu pedagogia!
ResponEliminaOstres, doncs tens tota la raó, això sí que és amor!
ResponEliminaGuapiiiii !!!!!!! És espectacular!!!! I amb fotos vist d'aprop és que és perfecte!!! Està taaaaaaaaaaant ben fet!!! El teu germà si continua ens passa a totes la mà per la cara!! ;)
ResponEliminaReina, ja saps que jo encantada d' ajudar-te amb el que pugui.
Mooooltes felicitats als dos!!! Mua, mua, i mua!!!
Bonica!!! És espectacular en tots els sentits: perquè l'ha fet el teu germà, perquè és com un pizzle que es converteix en el Michael.... Una passada! Felicitats a ell per la feinada i a tu per la super mestra.
ResponEliminaA vegades quan escribim alguna cosa el nostre estat en aquell moment fa que diguem altres coses...no et preocupis...Visca el NPC!! Segur que trobes una inspiració nova per renovar jejeje!! Molts petonets
Caraaaai!!! el teu germà és tot un crac! i aquesta manta és una passada! Felicitats als dos! :-)
ResponEliminaFelicitats als dos!!!!
ResponEliminaTé molt de mèrit, sense haver cosit mai....m'encanta!!!!
Ostres Cristina, fer això sense haver cosit mai ni un botó té mooooolt de mèrit! És espectacular!!! Moltíssimes felicitats als dos, a ell per cosir-la i a tu per ser tant bona pfofessora!
ResponEliminaUba abraçada!
Quina família d'artistes, la teva cunyada pot estar ben contenta amb el regal i la dedicació. Té molt mérit tot i que m'ha costat una mica veure el Michael.
ResponEliminaPetonets
Quin crack es teu germà!! Es veu que sa manya us ve de família ;)
ResponEliminaÉs una passada al quadrat, jijiji!!! Em trec al barret amb el teu germà, quin mèrit!!!
ResponEliminaPetons guapi!
Nena genial,espactacular, espactacular això és amor jijii. Si si sóc testimoni que cada dimarts el veia Cosint la manta. Petons i felicitats a tu i en Ramon. Petons
ResponEliminaJa t'ho he dit abans ! Flipo amb el teu germà... Jejejeje els dos sous la pera no hi ha res que es resisteixi a les vostres mans! Craks! Petons
ResponElimina¡¡Que bonito! vaya alumno aventajado, mi enhorabuena .
ResponEliminaun bso.
Apa nena!!! Quina passada! Segur que li va agradar moltíssim i això d'iniciar a un home a les arts de la costura encara té més mèrit, jejeje... M'he llegit el post de la setmana passada, vaig endarrerida, jo tampoc tinc temps per tot... Però ànims que segur que trobes l'organització i el temps per tot! PEtons
ResponEliminaWow, quina currada!!!!! Ja t'ha sortit un competidor directe, deu nidó amb el teu germà com hi va!!!! Li ha quedat xulíssima i és un gran mèrit per ell!!
ResponEliminaMuaks
ostres, quina família d'artistes! felicitats al teu germà per la super bona feina feta, i a tu, evidentment, que segur que sense una profe com tu no ho hagues pogut fer! enhorabona!!!!!!
ResponEliminai canviant de tema,,,,,,menys mal que no deixes el blog....ens tenies amb l'ai al cor pensant que no tornariem a tenir NPC!!!!! quin ensurt!
mil gràcies per ser a l'altre costar explicant-nos el que fas i el que cuses!
maria
Ostres Cris!!!! És brutal!!!!!! És molt b! El teu germà deu estar ben orgullós! Segur que heu passat bons moments compartint aquest 'secret'! Ho porteu a la sang ;). Vaig a tornar a mirar les fotos....és que està molt encertat!
ResponEliminaPetonets!!!
Guau!! Xulíssim!! La teva cunyada deu estar al·lucinant, quin esforç que ha fet el teu germà. Petons!
ResponElimina