I continuem amb les sorpreses...
A la Marta la vaig veure i conèixer per primer cop al Tela Marinera.
Era un dilluns, jo feia classes i ella va venir amb en Pep a comprar.
I allà ens vam conèixer, oi Marta?
Vam intercanviar unes paraules tímides...i mica en mica vam anar
parlant més, aconsellant-nos mutuament sobre temes costurils...
La Marta és la dolçura personificada...
m'encanta...
Marta, sense paraules...
Mireu quina tovallola que lluïré aquest estiu...
és una passada...i molt suau!!!
I material d'scrap...que ja he fet servir ;)
Gràcies, gràcies, gràcies...
És perfecte!!!!
I me'n recordo perfectament, que ben aviat és el teu d'aniversari ;)
M'encanta també!!! el color de la tovallola, el detall del cavallet, la tela.... tot!!!
ResponEliminaQuina passada de tovallola! m'agrada tot , el disseny el color la roba el cavallet.Segueixo sense entendre rés. Continua a veure si al final pillo alguna cosa
ResponEliminaEs una preciositat!!!! I tan suau.....
ResponEliminaGuuaaau!!! La Marta és la dolça del grup oi?? És tant amorosa i tranquila....
ResponEliminaQuines manetes que té! Aquesta tovallola és genial i les aplicacions moníssimes. El color malva i el contrast de les lletres i el caballet de mar són una passada.
Com et cuidem eeh!!!
Petonassos
Ooohhh, una altra meravella!
ResponEliminaCaram, Marta, una passada de rebonica aquesta tovallola!
Ai la Marta !! quin regal més i més bonic que t'ha fet !! M'encanta moltíssim i ella també m'encanta, és una passada oi ?
ResponElimina1 petó
Sí que ens vam conèixer al TM sí...recordo que li vaig preguntar a la Marta "és la Cristina de no paris de cosir?" I llavors ens va presentar...reconec que estava moooolt tímida!! Coneixia en persona a algú a qui admirava (i admiro!) pel que feia (i fa! no para!!) i per com és!!!! Ets genial, Cris!
ResponEliminaUn petó enorme!!!
uauuu!! Marta! Molt xula!!! Ah sí, d'aquí poc és el teu aniversari??? jijijiji
ResponEliminaPaola